REPTE 8. Metodologia
Mètode racons:
1. Definició i autors significatius
Els racons de treball són espais delimitats i concrets, ubicats a les aules i als seu entorn més pròxim, on els alumnes treballen de forma simultània i al voltant d’un únic projecte o unitat de programació. (Martín Macías, 2013)
Els racons ens posen de manifest com l’ambient es converteix en un element educatiu que mediatitza l’aprenentatge promovent i facilitant aprenentatges, i això és així perquè la composició de l’espai transmet un ordre, ofereix informació sobre la vida de l’aula i facilita o no la comunicació de les persones que el comparteixen segons com estigui organitzat, gestionat i dissenyat. (Martín Sánchez, 2013)
3. Breu explicació que com es porta a terme aquesta metodologia (Martín Sánchez, 2013)
Diferents infants poden simultàniament fer diverses dinàmiques, de diferents àmbits d’aprenentatge, amb diferents agrupaments, amb diferents materials i metodologies de treball i amb la característica essencial d’adaptar-se a les seves necessitats educatives.
Reorganització de l’estructura del grup tradicional, a la vegada que, de l’espai escolar. D’aquesta manera, treballar per racons suposa organitzar l’aula en petits grups que realitzen activitats diferents de forma simultània.
Per fer-ho be s’ha de planificar uns 4-6 racons que solen ser rotatius i tots els nens passen per tots.
Es decideixen els racons de forma conjunta i cada un té unes normes específiques.
S’han de combinar racons on es treballi més l’autonomia i d’altres on el professor sigui més necessari. (lletres, matemàtiques, construcció, pintura, natura, biblio, ordinadors, jocs simbòlics,...)
4. Paper (Rols) del docent i paper del discent
PAPER i FUNCIONS DEL DOCENT (Martín Macías, 2013)
- Planificar el treball a fer i el material necessari per dur-lo a terme
- Animar els alumnes a fer propostes de noves activitats i a participar en aquestes
- Donar diferents tipus d’ajuda segons els objectius i els continguts a assolir
- Resoldre dubtes i possibles conflictes
- Intervenir només quan ho requereix l’infant o el desenvolupament de l’activitat, permetent així un lliure treball.
- Valoració i autovaloració del treball realitzat
MÈTODE TALLERS:
1. Definició i autors
Melba reyes:
Defineix taller com una realitat integradora, complexa, reflexiva, en què s'uneixen la teoria i la pràctica com a força motriu del procés pedagògic. Nidia Aylwin i Jorge Gussi Bustos
El taller és una nova forma pedagògica que pretén aconseguir la integració de teoria i practica. És concebut com un equip de treball.
3. Com es porta a terme aquesta metodologia.
Les tècniques grupals permeten un bon procés d'ensenyament / aprenentatge ja que per mitjà de la interacció / retroalimentació grupal s'adquireix un millor desenvolupament i maneig del taller així com una adquisició de coneixement. El treball en grup segons Ander Egg (1999) requereix de bones tècniques grupals com ara determinar les tasques per realitzar conjuntament, establir les relacions o tècniques funcionals i considerar els processos afectius que sorgeixen dels agents humans
4. Rols (paper) del docent i discent
Docent: coordinador, planifica, organitza, executa i avalua el taller i això és cert, però mostra una informació molt àmplia i global.
Discent: ha d'expressar, argumentar, analitzar, participar-hi. Amb un paper d'autonomia, llibertat i compromís per a la realització dels tallers.
Mètode ambients:
1. Definició i autors significatius
“Són espais que possibiliten la comunicació i les relacions amb altres persones, que ofereixen materials i activitats que estimulen la curiositat, la capacitat creadora i el diàleg, i permeten l’expressió lliure d’idees, interessos, necessitats i estats d’ànim de tots.” (Duarte, 2003)
“Àmbits escolars de desenvolupament humà que el potencien a través de tres dimensions: la socioafectiva la cognitiva i la física o creativa, amb el propòsit de que els infants adquireixin uns aprenentatges essencials per a la vida i així es formin de manera integral.” (Guardia, 2012)
“Aquells espais que són dissenyats pel docent amb una intencionalitat pedagògica, orientada a que l’estudiant pugui utilitzar tots els recursos que li proporciona l’ambient per adquirir coneixements, desenvolupar capacitats, habilitats i actituds que li permetin intervenir satisfactòriament a dins els contextos de la seva realitat.” (Nagles, 2012)
2. Breu explicació que com es porta a terme aquesta metodologia
Un nombre determinat de dies a la setmana, els nens i nenes van a fer ambients. Ells són els qui trien on volen anar el mateix dia al mati. Per tant, els alumnes durant tot el curs passen per cada ambient i s’estan en cada un d’ells tres sessions. Després canvien d’ambient.
A cada ambient hi ha un màxim de 10 infants, així que el nombre és petit per tal de poder atendre d’una manera més individualitzada a cada alumne.
La dinàmica seria la següent:
- A l’arribar a l’ambient es farà una petita conversa per parlar sobre quines són les consignes que cal seguir, posteriorment els infants decidiran un joc on el professor/a farà de guia i de seguidor de propostes i finalment, es tornarà a fer una conversa per explicar les seves opinions. Un cop acabat, tots els alumnes tornaran a la seva classe amb normalitat.
3. Paper (Rols) del docent
Els papers o rols que ha de tenir el mestre són els següents:
- Ha de ser un guia, d’organitzadors o mediadors que faciliten el procés d’aprenentatge.
- També han de fer reunions periòdiques per valorar el funcionament d’aquests ambients (pensen en que fer afegint noves propostes, ofereixen materials nous, acorden criteris de funcionament, d’avaluació...).
- Observar, guiar, ajudar plantejant nous reptes per fer-los qüestionar-se.
- Ajudar a fer possible l’estar bé, el pensar i el sentir. També la curiositat i la creativitat i a ajudar als infants a aprendre entre ells.
MÈTODE RACONS, TALLERS I AMBIENTS:
2. Establir els principis metodològics que es caracteritzen: aprenentatge significatiu i funcional, enfocament globalitzador, enfocament lúdic, nivell de desenvolupament de l’estudiant, protagonisme de l’estudiant, metodologies actives, contextos significatius, aprenentatge cooperatiu i possibilitat d’aprendre a aprendre.
“Dime y lo olvido, enséñame y lo recuerdo, involúcrame y lo aprendo” B. Franklin
Es important afavorir que cada alumne desenvolupi lliurement el seu propi procés d’aprenentatge de manera significativa i activa per ell.
Aquestes metodologies es basen en la manera de viure, aprendre i estar dels nens i busca donar resposta als seus interessos, els quals van mostrant en el dia a dia i els docents van observant a través de l’activitat diària.
- Lliure circulació del pensament i globalització, funcionalitat i aprenentatge significatiu.
- Rellevància de l’acció, experimentació i interacció amb l’entorn.
- Acompanyament de l’adult com a mediador i impulsor de processos de construcció d’aprenentatge.
- Pensar una nova distribució de materials i espais, perquè amb aquesta metodologia, el material i l’espai constitueixen una font important de l’aprenentatge. La distribució i organització del material i l’espai ha d’evitar els conflictes.
- Potenciar el treball en equip. És necessària una coordinació fluïda entre tots els membres d’un cicle o un etapa educativa per a poder implantar aquesta metodologia de treball.
- Decidir els ambients. Els espais poden variar en funció de l’avaluació continua i les carències detectades amb el projecte en marxa.
5.AVANTATGES I INCONVENIENTS:
AVANTATGES:Garralda, M. (2014)
- Dóna resposta a la diversitat dins l’aula.
- Metodologia motivadora per als alumnes.
- Permet una flexibilitat en el treball dels nens/es.
- Educar l’autonomia.
- Respecte amb els companys i el material.
INCONVENIENTS:
- En ocasions pot resultar complicat mantenir l’ordre i que tot funcioni correctament.
- Falta d’espai o material en algunes escoles
- La novetat d’aquestes metodologies.
6. Referències bibliogràfiques segons norma APA
Martín Macías, S. (2013). RACONS D ’ ACTIVITAT. Universitat de les Illes BAlears.
Martín Sánchez, M. (2013). Una experiència d’aula: racons a l’aula de primària.
Educació i Cultura: revista mallorquina de Pedagogia, 24, 121-131.
-Rinarda Bencourt Jaimes, Laidy Nattali Guevara Murillo, Eliana Mayling Fuentes Ramírez. Universidad La Salle. Facultad de Ciencias de la Educación. Línea de investigación. Educación, Pedagogía y Docencia Bogota D.C. 2011
-PALOMINO DELGADO. Valcárcel. Enseñanza Termodinámica. Un enfoque constructivista. II Encuentro de Físicos en la Región Inka. UNSAAC (1996)
