REPTE 6. Programar per competències a l'educació primària
És de vital importància que els nens aprenguin per tal que aquests puguin adquirir unes competències bàsiques que els permetin incorporar-se a la societat com a ciutadans actius plens de creativitat i iniciatives i que també, els assegurin uns fonaments sobre els quals han de construir el seu procés formatiu al llarg de la vida. Per tant, els alumnes han d’aprendre per tal de ser capaços de donar respostes innovadores en una societat de canvis i evolució constant.
Una altra de les raons seria que gràcies a aquest aprenentatge els alumnes poden convertir la informació en coneixements, prioritzant els que permeten afrontar situacions quotidianes de forma autònoma, critica i creativa. És a dir, aprendre ens serveix per a obtenir una comprensió bàsica de cada àmbit de coneixement i també per comprendre i saber com actuar en diferents situacions del món actual.
En la societat d’avui en dia, és molt poc útil el fet de saber uns coneixements únicament memoritzats i guardats si aquests no es saben identificar i relacionar amb la vida diària i mobilitzar-los per donar resposta quan les situacions ho requereixin i és per això, que és tan important aprendre.
També, els alumnes han de ser capaços d’aprendre a aprendre, ja que els nens han de desenvolupar des de petits totes les seves capacitats, cadascun al seu ritme i sempre orientats pel docent de forma individualitzada amb l’objectiu d’assolir autonomia. De la mateixa manera, que els professors han d’aconseguir una actitud positiva davant l’aprenentatge oferint experiències positives que despertin la seva curiositat, entusiasme i experimentin la sensació de triomf a mesura que augmenta la seva capacitat acadèmica i desenvolupen
el seu potencial màxim.
Però avui en dia, per tal que els nens aprenguin ens hem de replantejar els objectius educatius i aquests s’han d’adaptar a la nova realitat social, ja que no podem mantenir la vella idea segons la qual, educar consisteix només en transmetre coneixements. Per tant, és important que els nens aprenguin per tal que puguin arribar a ser autònoms i capaços de moure’s en la societat, que sàpiguen aprendre contínuament, que tinguin habilitats per cercar i processar
informació que els arriba a través de la xarxa, que sàpiguen treballar en equip...
Finalment, crec que hi ha una frase que ens ajuda perfectament a respondre la pregunta de per què han d’aprendre els alumnes. Aquesta frase la va dir Albert Einstein i és la següent: “L’aprenentatge és experiència, tot lo altre és informació” i crec que té tota la raó, ja que els nens al cap i a la fi aprenen perquè en un futur siguin capaços d’afrontar totes i cada una de les situacions que puguin sorgir en determinats moments de la vida quotidiana de l’alumne.
2. Què han d’aprendre?
El currículum està encarat a que els alumnes aprenguin les competències bàsiques abans d’acabar l’escolarització obligatòria i que els hi ha de permetre poder incorporar-se a la societat com a ciutadà actiu i assegurar els fonaments sobre els quals construirà el seu procés formatiu al llarg de la vida (Decret 119/2015, de 23 de juny).
Les competències bàsiques pròpies de cada àmbit (competències d’àmbit) són les competències vinculades directament a un àmbit que, amb la seva concreció, contribueixen a l’assoliment de les competències bàsiques en finalitzar l’educació obligatòria.
Les àrees de coneixement agrupen els continguts i els criteris d’avaluació.
El currículum estableix els continguts per a cada àrea i cicle
Hi ha 6 àmbits troncals i 3 transversals:
Troncals
· Dins l’àmbit lingüístictrobem les dimensionsde comunicació oral, comprensió lectora, expressió escrita, literària, plurilingüe i intercultural i les àreesde llengua català i literatura, llengua castellana i literatura, aranès (a l’Aran) i primera llengua estrangera.
· Dins l’àmbit matemàtictrobem les dimensionsde resolució de problemes, raonament i prova, connexions i comunicació i representació i les àreade matemàtiques.
· Dins l’àmbit de coneixementdel medi trobem les dimensionsde món actual, salut i equilibri personal, tecnologia i vida quotidiana i ciutadania i les àrees de coneixement del medi natural i coneixement del medi social i cultural.
· Dins l’àmbit artístictrobem les dimensionsde percepció, comprensió i valoració, interpretació i producció i imaginació i creativitat i l’àread’educació artística: visual i plàstica, música i dansa.
· Dins l’àmbit d’educaciófísicatrobem les dimensionsd’activitat física, hàbits saludables, expressió i comunicació corporal i joc motor i temps de lleure i l’àread’educació física.
· Dins l’àmbit d’educacióen valorstrobem les dimensionspersonal, interpersonal i social i l’àread’educació en valors socials i cívics.
Transversals
· Dins l’àmbit digitaltrobem les dimensionsd’instruments i aplicacions, tractament de la informació i organització dels entorns digitals de treball i d’aprenentatge, comunicació interpersonal i col·laboració i hàbits, civisme i identitat digital.
· Dins l’àmbit d’aprendre a aprendretrobem les dimensionsde respecte de l’aprenentatge, aprenentatge individual, aprenentatge en grup, actitud positiva envers l’aprenentatge.
Dins l’àmbit d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoriatrobem les dimensionsde autoconcepte, presa de decisions i creació i realització de projectes individuals i col·lectius.
3. Com ho han d’aprendre?
Combinant metodologies reproductives (realització d’exercicis sistemàtics) i de metodologies productives (construcció de coneixement i feedback). S’han de potenciar els aprenentatges actius i els no efímers. S’han de prendre una sèrie de mesures i suports per aconseguir aquests aprenentatges recalin en l’alumnat.
Aquestes metodologies han de seguir unes pautes tals com flexibilització dels temps de les activitats i una avaluació formativa que formi part del procés de l’aprenentatge.
Perquè els alumnes adquireixin aprenentatges significatius s’ha de tractar de saber que aprendran i com ho aprendran. L’objectiu és que els alumnes prenguin consciència de l’après, de com ho han après i per a què aprenen. Per tant, l’equip docent ha de prendre un conjunt de metodologies que garantir, o almenys facilitin aquests aprenentatges (a través d’aprenentatges productius i contextualitzats).
Aquests aprenentatges es divideixen en dos: Metodologies reproductives (realització d’exercicis sistemàtics i posterior revisió per a la posada en escena en un examen) i metodologies productives (consistents en construccions de coneixements i una sèrie de simulacions, experiments i feedbacks per a aportar una major profunditat en l’aprenentatge de l’alumne).
La taxonomia de Bloom permet reconèixer la relació que existeix entre l’aprenentatge dels alumnes i el nivell d’habilitat cognitiva (recordar, comprendre, aplicar, analitzar, avaluar i crear) que necessiten els alumnes per a resoldre les activitats.
S’ha de potenciar els aprenentatges actius i profunds motivant habilitats de pensament d’ordre superior i intentar que aquests aprenentatges no siguin únicament efímers. Els mestres potencien aquestes estratègies metodologies.
Mesures i suports educatius.
Les mesures són les accions i actuacions organitzatives per a prevenir les dificultats d’aprenentatge i assumir un millor ajust entre les capacitats dels alumnes i el context.
Els suports són els recursos personals, materials i tecnològics per a aconseguir les mesures planificades continuen efectives i funcionant.
La DUA (disseny universal per a l’aprenentatge) és un conjunt de principis de dissenys curricular que proposa un disseny d’intervenció flexible i diversificada.
La personalització de l’aprenentatge té les següents pautes:
-L’alumne és el protagonista de l’aprenentatge.
-Els docents han de ser els assessors i facilitadors d’aquest aprenentatge.
-El coneixement es construeix col·laborativament
-S’ha de flexibilitzar els temps de les activitats
-L’avaluació formativa és part del procés de l’aprenentatge.
4. Com sabrem si ho han après?
Amb una sèrie de criteris d’avaluacions, com podrien ser els exàmens. Amb els sistemes d’avaluació de l’alumnat pots saber el nivell de coneixement de cada matèria que ha assolit.
Amb aquestes proves pots saber els nivells dels diferents alumnes, els seus punts forts i les debilitats de cadascú envers la matèria. Altres sistemes d’avaluació més informals podrien ser activitats a classe o la posada a la pràctica dels conceptes impartits a l’aula...
Segons es resultats que hagi obtingut l’alumnat sabrem si han après tot allò que el professor volia ensenyar. Aquests resultats solen estar mesurats amb una escala de l’1 al 10.
Si l’alumne no supera el 5, significarà que no ha assolit els coneixements de forma adequada, per altre banda, si supera el 5 si que els haurà assolit, tot i que no és el mateix nivell d’assoliment un 5 que un 9.
Per acabar, esmentar que algunes vegades, la nota obtinguda no significa 100% els teus coneixements, és a dir, és un pèl subjectiva. Molts cops la bona nota la treuen els que més han estudiat, deixant de banda la intel·ligència o els coneixements adquirits, sobretot en les matèries on hi ha més conceptes que procediments.
Responsable: Director Saül Aixa Requena
Responsable: Director Saül Aixa Requena
